No em puc creure que hagis marxat de la meva vida,

la sensació, i tristor que tinc de no veure't mes,

em fa mal cada dia que passa.

Se que potser havia d’ésser així,

però,.... has marxat tan d’hora, tan ràpid,

que no em puc imaginar el que es la vida sense tu.

Si sabessis els moments que et trobo a faltar,

sigui perquè em facis les teves explicacions

o perquè em cusis uns pantalons,

o perquè em facis la punta dels prestatges nous,....

Ja fa mesos que vas marxar,

però tot i això, la pena de mi no marxa,

continua existint com si hagués passat tot ahir.

A vegades penso què hagués passat

si no haguessis marxat aquell dia,

però ara les llàgrimes del meu cor

sembla que es comencen a fer fortes.

Fortes perquè encara que tròpica a faltar

la teva presencia, el teu ésser, les teves paraules,

les teves il·lusions, crec que puc continuar un camí

si mes no recte, cap a la vida.

A vegades amb una simple cançó,

puc pensar en tu i sentir tristor per tot,

però amb una simple escriptura com aquesta

em puc fer mes forta per moments, ja que

et recordaré sempre, perquè sempre estaràs al meu costat.