Avui em dono compte del temps que a passat per davant de la meva vida,

de les coses que han arribat a passar davant dels
meus ulls,

dels pensaments que hi ha hagut dins del meu cap.

Avui em dono compte de que la vida s’ha de
disfrutar,

i viure com si sempre fos l’últim dia,

l’últim moment de poder esta,

sentir o estimar.

Avui em dono compte de que tot el que m’envolta no
hi serà per sempre,

la gent canvia,

la gent se’n va i no torna,

el temps passa i no pots aturar-lo.

Avui em dono compte de que les coses passen perquè
tenen que passar,

deixes una relació, per començar-ne una altre,

deixes un lloc, per anar-te’n a un altre,

deixes d’estimar, per estimar-te o

per estimar a altres persones.

Avui em dono compte que he de ser feliç,

de que les decisions que es poden prendre en un
moment determinat de la vida,

poden ser difícils d’assumir,

d’entendre, però que un cop les portes a terme,

son per un be millor, per una vida satisfeta, per
tu mateix.

Avui em dono compte de que he d’estimar com mai he
estimat,

he de sentir com mai he sentit,

de viure com mai he viscut,

de ser feliç per donar felicitat.

Per això, he de ser forta,

perquè mai saps com et pot reaccionar la teva vida,

mai saps com actuaràs,

com acabaràs,

però si que sabràs que al menys hauràs viscut com
si sempre fos l’últim dia,

i hauràs viscut com tu has volgut viure.