Ara aviat farà una setmana que hauràs marxat, crec que encara no em faig a la idea que no et torni a tenir al meu costat. Se que tot el que ha passat ha passat, però no vull deixar-te marxar tan lluny, ja que amb el temps oblides les coses i jo no vull oblidar-te mai, vull recordar-te sempre, ja que em vas donar moltes coses.
Se que potser algun dia en la distancia del temps et trobaré, però ara em sento sola, trista i arrepentida per tot el que te fet i per com te fet sentir a vegades, no te volgut defraudar mai, però se que ho he fet, i per això vull que em perdonis, se que potser ja ho hauràs fet, però no tinc l’anima tranquil·la.
Just la nit abans de que marxessis en el teu llarg viatge sense retorn, vaig pensar en tu, vaig pensar en que t’aniria a veure i et portaria el mural, en que aniria a treure el Rok i després vindria a veure’t, la qüestió es que si que et vaig venir a veure, però vaig fer tard.
Vaig fer tard, son les paraules que en el meu cap es repeteixen cada dia, pensar que si t’hagués anat a veure el dia abans encara t’hagués vist, això em fa sentir malament.
Jo no volia que marxessis sola, i ho has fet, se que quan vàrem venir el dijous al mati estaves allà, perquè se que hi eres, però ja no era el mateix.
A la tarda vespre desprès de la missa que et vàrem fer a la residència, jo no volia marxar del teu costat, no volia deixar-te allà sola, la gent deia que ja no hi eres que ja no eres la tia, però per mi si que hi eres i per mi continuaves essent la meva tia.
Et trobaré molt a faltar i això se que ho saps, m’agradaria veure’t per poder dir-te lo molt que t’estimo i lo molt que he après amb tu, però una altre vegada he fet tard, perquè ara no se si t’ho podré dir algun dia, per això t’ho escric ara, perquè se que encara que no hi siguis materialment, i ets.
Et vindré a veure, però suposo que vull estar preparada, tinc ganes de plorar però no ho vull fer perquè se que no podré parar, se que era llei de vida que te’n anessis però no pensava que fos ara, sempre hagués volgut que estiguessis al meu costat per dir-me tot allò que feia malament, per dir-me tot allò que volies que et canvies de lloc, per criticar allò que no tocava, que em cridessis per no haver-te portat el que volies.
La mama l’altre dia em va dir, tu no mes has estat amb la tia 23 anys de la teva vida, jo hi he estat 57, saps que li vaig dir jo,…. quina enveja que em fas mama, com m’hagués agradat passar mes temps amb tu.
Ara se que el temps que em queda no hi seràs, però et recordaré perquè com te dit no vull oblidar-te.
Espero que estiguis be Lia, i se que hi estàs.
Cuidat, ens veurem algun dia eh? adéu Lia. t’estimo. Montse.




La Tia sempre serà aqui. I de remordiments res, sempre vam estar al seu costat, així que ja els pots eliminar. I la vida continua i sempre s'ha de mirar endavant, amb records, però sense remordiments de consciència. La Tia va fer moltes coses en aquesta vida i ara només en feia una: patir. Ara ella està millor, descansant per sempre. Apa, vaig a veure si faig alguna cosa de profit, i tu a riure una mica, que ja toca.
Ciau!
Gracies,
No sé perqué, potser perqué s'assembla, pero aquest text m'ha recordat un que vaig escriure fa molt de temps quan era una adolescent explicant precisament el mateix, la perdua d'una persona molt estimada. Ays, l'amor com ens fa patir.
Si, bueno,... no es realment amor,... es estimacio i apreci, la veritat es que aquestes paraules son les que son, pero ara veig les coses d'una altre manera i d'un altre color.
Gracies
wola reina!
espero que estiguis millor? se molt bé com et sents, a mi em va passar el mateix amb la meva iaia i el meu tiet, jo tampoc hem vaig poder despedir. Al principi et sents molt malament i culpable per no haver-hi anat el dia abans, però no en treus res, jo he arribat a la conclusió que no hem vull turtura més i preferexio recordar tots aquells moments viscuts amb ells que han estat importnants a la teva vida, les coses que deien, les converses, la manera d'actuar.......
ànims!!
t'estimo
nUnU
Gracies nUnU, estic mes be, nomes que hi ha moments i moments, hi ha dies i dies, pero les coses pasen i et sents millor a mesura que passa el temps, si que potse em sento malament per el fet de que hi podria haver anat, pero no pateixo gaire ja que cada moment puc i estic recordant moments que he viscut amb ella, i ara mes que mai, ja que allo que diuen que no saps el que tens fins que ho perds es ven veritat, la sensacio de no torna a veure mes aquella persona et fa sentir debil, pero la força de continuar pensant en ella et fa sentir fort.
La trobo a faltar, encara que sigui per dirme on volia les coses, l'amor que es perd en un ser estimat fa molt mal, pero es la vida, ara esta en un lloc millor i se que esta ben acompanyada.
Saps,... ara ens canviem de pis, i la meva tia m'ajudara en fero, ja veuras quin piset mes maco que tindrem, aixo em fa sentir feliç, pero alhora em fa esta trista pk no li podre explicar com altres vegades.
Gracies nUnu per esta aqui, en serio, gracies. Espero que el teu viatge hagi estat meravellos i fantastic, i que tu tambe estiguis be, en aquest cas, mes be que jo.
T'estimo jo tambe petita mosketa un peto fins abiat.
muak