Uf,… fa tants dies que no escric en el blog, que sincerament, no se pas on em vaig quedar.

Vaig anar de vacances a Amsterdam, 4 dies, van ser una passada, tot es preciós, vàrem agafar les bicis, uf,.. que chungo que es, com que no tenen frens, has de frenar tirant els pedals de la bici enrera, que difícil!

Quan vaig tornar del viatge, ja vaig començar a instalarme al pis, des del dia 6 d’Octubre que portem dormin allà amb en Sergi.

Sabeu,… te ganes de vindre a viure amb mi, i jo tinc ganes de que ell visqui amb mi, però se que es una mica dora,… estic tant be quan esta al meu costat, em dona suport, estan al seu costat, em reconforta, em sento segura, em sento capaç de tot,.. a mes que ens portem tope de be, ell ja ho va dir, ell cuina, jo frego els plats, jo rento la roba, ell la planxa,… que mes puc demanar?

I ha moments que em dona la sensació que estic visquen un somni, que no es una realitat completa, s’hem fa estrany.
Trobo a faltar el fet d’arribar a casa i que el Rok, el gos, s’hem tiri al damunt, entrar al menjador i trobar-me a la meva mare jugant a la Nintendo 64 o mirant la tele.
Trobo a faltar la cara del meu pare quan son les 11 de la nit i ha de treure el Rok a fer les seves coses,…però,… suposo que es normal no?

La veritat es que estic be, tinc por perquè no se com aniran les coses, però,… espero poder fer la vida que he somiat.

Sento haver tardat tant a escriure, però he estat una mica enfeinada amb tot.